García-Marzá adverteix de la perillositat de les neurociències quan es converteixen en ideologia i manipulació

El catedràtic d’Ètica de la Universitat Jaume I, Domingo García Marza, ha destacat en una conferència la importància de les neurociències però, a la vegada, ha advertit de la seua perillositat quan es converteixen en ideologia i manipulació. El filòsof ha impartit la conferència «Neuroètica i neuropolítica: de la ciència a la manipulació» dins de les activitats de la Setmana de Benvinguda organitzada pel Consell de l’Estudiantat.

García Marzá ha usat tres arguments per explicar perquè les neurociències no són tan neutrals. En primer lloc ha comentat l’actual gir neurocèntric per introduir el concepte de colonianisme neurocèntric, on disciplines com la neuroètica es presenten com la nova filosofía. García Marzá s’hi ha preguntat on queda la responsabilitat moral si «es pot demostrar neuro científicament que el cervell funciona de forma independent a les nostres decisions conscients i voluntàries» i considera que «els conceptes de llibertat i autonomia, de responsabilitat, de deures i obligacions, cauen perquè estem parlant de reaccions elèctriques i químiques».

En segon lloc, s’ha referit a l’auge d’aquestes disciplines, com el de la neuropolítica, que permet introduir les bases biològiques en la moral, però que s’extralimita a l’afirmar que s’ha acabat la política i la filosofia i que neurones com les «neurones espill» (vinculades a la compassió, reciprocitat i empatia) són suficients per instaurar una nova ètica.

García Marzá ha parlat del concepte de neuropoder com tercer argument per explicar com les neurociències es converteixen en tecnociències i són capaces de canviar, mitjançant pròtesis o química, els nostres sentiments o desitjos.

No obstant això, el catedràtic ha donat tres raons per a no mostrar-se pessimista, comentant que no és tan fàcil interpretar les dades que ens proporciona un escàner, ni convertir lo mental en físic, perquè les lleis del món natural no són les mateixes que les del món social. També ha fet referència a la no neutralitat dels sentiments en indicar que «el neuropoder demostra una cosa molt senzilla, que les emocions no són neutres, les emocions estan culturalment construïdes. Per això el més important és com es confirmen, ja que el 70% són cultura i el 30% biologia. El 70% continua estant en les nostres mans, de ací la importància de l’educació».

García Marzá ha assegurat que es necessari un diàleg entre disciplines per introduir d’una forma positiva els avanços de les neurociències en l’ètica, la política, la filosofia i l’educació.

Informació extreta de: http://ujiapps.uji.es/com/noticies/2015/11/1q/neuroetica/ (Servei de Comunicacions i Publicacions de la Universitat Jaume I).