sábado, 12 de marzo de 2016

¡Pobre justicia!

La dama de la justicia suele representarse con los ojos vendados, significando así la independencia, objetividad e imparcialidad. En nuestro país, esa venda está llena de agujeros y llevan la marca de los partidos políticos. El sistema actual subordina la justicia a la política y para nada respeta la división de poderes que es, sin ninguna duda, el soporte básico de toda democracia.
Por poner un ejemplo. Son los partidos políticos quienes eligen a los miembros del Consejo General del Poder Judicial, supremo órgano de control, quienes a su vez eligen al Tribunal Supremo, que son a su vez quienes pueden juzgar a los políticos. Gracias a este anacronismo democrático llamado aforamiento todos sabemos para qué sirven instituciones como el senado, al igual que sabemos por qué los jueces no pueden con la corrupción, aunque sean los únicos que parecen combatirla.
No es de extrañar que la Comisión Europea, en su informe sobre el sistema judicial del 2015, suspenda a España en independencia judicial. Nos perciben como uno de los sistemas judiciales más politizados. Solo nos ganan Croacia, Bulgaria y Eslovaquia. El actual gobierno en funciones ha explotado al máximo esta instrumentalización, situando a jueces con carné para presidir el Tribunal Constitucional.
En este contexto, uno de los “nuevos” partidos exige, ni más ni menos, que las principales instancias judiciales tengan un “compromiso con el gobierno del cambio”. El abuso del poder judicial que ha venido realizándose por parte de unos y de otros se reclama así como una exigencia política. Semejante barbaridad no tiene nada de novedosa, nos retrotrae a una época reciente donde solo había un partido y un solo un cambio era posible. H
Domingo García-Marzá. El Periódico Mediterráneo. (05/03/2016)
El texto se puede consultar en la versión digital del Periódico Mediterráneo: 
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/contra/pobre-justicia_980424.html

La filosofia a la Jaume I

Era la primavera del 1983 i jo presentava una de les meues primeres ponències a un Congrés de Filosofia. És tractava del I Congrés Valencià de Filosofia, organitzat per la recent creada Societat de Filosofia del País Valencià i és feia al Seminari Mater Dei, primer embrió, junt a l’Escola Normal, de la Jaume I. Allà estaven els meus professors de la Universitat de València, entre altres, Fernando Montero, Adela Cortina, J.L. Blasco, Jesús Conill, i els organitzadors del Congrés que impartien docència de filosofia a Castelló, Salvador Cabedo, Vicent Martínez, Amador Antón, Jesús Pardo, Pascual Casañ, etc. Després, durant diversos anys el congrés es va realitzar a Peníscola, una bona prova de la presència dels nostres professors en la Societat de Filosofia. Alguns d’ells ja ens han deixat, els congressos ens ajuden a recordar-los públicament.
Han passat molts anys i avui la Universitat Jaume I és una realitat, amb la qual ni tan sols somiàvem en aquella època, i la filosofia ha trobat el seu lloc en ella, en els Graus d’Humanitats i en el Màster i Doctorat Interuniversitari d’Ètica i Democràcia, distingit amb el segell de excel•lència. Àmbits de recerca i de transferència de coneixements com ara l’Ètica Empresarial són ben coneguts. És gratificant comprovar com la filosofia i les humanitats han sigut sempre una senyal d’identitat de la nostra universitat i com el seu professorat s’ha implicat sempre en la seua construcció. Implicació, reconeixement i reciprocitat, constitueixen el cor i per tant la força de tota institució.
No és doncs cap casualitat que la propera setmana, els dies 10, 11 i 12 de març, organitzem a la nostra universitat el XXI Congrés Valencià de Filosofia, just quan celebrem el 25 aniversari de la nostra universitat. En aquests anys la Societat de Filosofia del País Valencià ha continuat amb les seues activitats, impulsant i defensant la filosofia i la seua didàctica, integrant en ella una bona quantitat de professionals de la filosofia de l’ensenyament secundari. Aquest diàleg entre universitats i instituts ha sigut sempre una de les seues característiques principals. Entre les seues activitats destaca també la publicació de la revista Quaderns de Filosofia i Ciència i la publicació de les actes dels congressos biennals que la Societat celebra regularment. Avui integren la Societat de Filosofia del País Valencià al voltant de 250 membres.
El dijous 10 el rector de l’UJI, Vicent Climent, inaugurarà el Congrés a la sala d’actes del Centre de Postgrau i Consell Social, junt al degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la nostra universitat. Tot seguit començaran les ponències que a causa de l’èxit de la convocatòria s’aproximen al centenar. També tenim conferències invitades en cadascuna de les àrees temàtiques de la filosofia, amb invitats com F. Martínez Marzoa, Concha Roldán, Jesús Esquerro y Esa Díaz León. Com a novetat, i seguint el compromís de la Societat de Filosofia amb l’ensenyament secundari, el mateix dia 10 podrem visitar l’exposició de pòsters que ha preparat el professorat de secundària amb els seus alumnes al voltant de la filosofia i la seua actualitat.
Aprendre a pensar, aprendre a dialogar. En una societat complexa i dinàmica prescindir de la filosofia, abandonar els ensenyaments dels que han aportat i aporten noves idees per a entendre el món i canviar una realitat social clarament injusta, no és només un despropòsit, és un malbaratament de les nostres possibilitats. Mentre ens queixem d’una ciutadania bruta i sense valors, els nostres governants s’empenyen en deixar la filosofia i, en general les humanitats, com una simple decoració, fora de les matèries que formen part de l’aprenentatge de la vida individual i col•lectiva. I així ens va. La reducció dràstica dels estudis de filosofia a la LOMCE deixa ben clar què esperen de la filosofia i de les humanitats. Pensen que amb la competitivitat tenim prou per a conviure. No s’adonen, o potser sí, i per això ho fan, que la capacitat crítica i l’autonomia, la capacitat de decidir i actuar per un mateix, requereixen en gran mesura de la filosofia i de les humanitats. No veuen que també la innovació i la creativitat, social i econòmica, depenen d’aquesta autonomia. Un pensament crític, racional i raonable, no pot renunciar a la filosofia.
Ara tenim l’oportunitat a la nostra universitat d’escoltar les aportacions dels pensadors i pensadores clàssics i actuals, així com de discutir amb ponents i conferenciants. Si tenen vostès temps i poden, estan convidats.
*Director del Departament de Filosofia i Sociologia. Vicepresident de la Societat de Filosofia del País Valencià
(El XXI Congrés Valencià de Filosofia tindrá lloc a la Universitat Jaume I els díes 10,11 i 12 de març)
Domingo García-Marzá. El Periódico Mediterráneo. (06/03/2016)
El texto se puede consultar en la versión digital del Periódico Mediterráneo: 
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/entre-todos/filosofia-jaume-i_980669.html